martes, 1 de junio de 2010

Anunci: Spot Estrella Damm Formentera 2009

Moltes vegades em pregunto si de veritat els anuncis ens causen el desig de tenir quelcom o de fer X cosa perquè ho hem vist per televisió. En un principi no hauria de ser així però la realitat en la qual vivim afirma el meu primer dubte.
Aquesta entrada va dedicada a l'anunci d'Estrella Damm i Formentera que es va fer l'estiu passat. Amb aquest anunci es van duplicar les visites a Formentera, la cançó s'escoltava a tot arreu i segurament que l'Estrella Damm també va notar algun increment en la seva venta.
Quan a classe es va comentar que havíem de fer una crítica a un anunci vaig pensar amb aquest, ja que per una banda és "molt maco" però per l'altra fa que no deixi de pensar perquè va causar tanta impressió. Se'n va parlar als bars, a la feina, a les festes, entre el grup de noies, els de nois, els de nens... Va ser un spot-videoclip d'una llarga duració la qual contenia una petita trama, un alt nivell de producció i una música enganxosa que va fer que tota la població l'acceptés com a cançó de l'estiu.
Aquest anunci venia un estiu perfecte, inoblidable, amb festes a la llum de la lluna, en una platja idíl·lica, i a més a més de tot això acompanyat d'una noia perfecta amb dues amigues perfectes...
S'ha de dir que aquest anunci va poder ser la reproducció del somni de tota persona amb vacances o sense vacances, amb diners o sense diners... el qual va causar moltíssim furor entre tota la població però també va causar un efecte boomerang en contra de Formentera ja que durant l'estiu de l'any passat es deia que Formentera estava pleníssim i que la tranquil·litat i els paisatges idíl·lics que hi havia van deixar de ser-ho per al menys durant un estiu...
Penso que hem de ser conscients amb el que ens venen i com ens ho venen i que tot i que la publicitat té aquesta funció hem d'intentar evitar desitjar tot el que ens posen a davant ja que sinó caiem en la temptació de voler tenir el que no necessitem i de consumir per estar dintre del sistema... el qual em recorda el llibre Mercaderes del espacio... el consumisme portat a l'extrem...

No hay comentarios:

Publicar un comentario